Lo primero que sorprende de Berlín es el metro. Unas simples escaleras te llevan directo al andén sin pasar por taquillas ni vallas ni nada. El metro funciona totalmente solo. En 3 días no vimos nunca ni revisores ni seguratas ni gente limpiando ni nadie para informar. Se confía en la decencia y la responsabilidad de los ciudadanos. No es de extrañar que el metro se llene de todo tipo de personajes. Jóvenes bebiendo cerveza, punks con crestas de todos los colores, gente tocando lo que sea, perros y demás freaks son la sangre de Berlín que circula por sus venas. Y es que Berlín respira perroflaustismo por doquier y claro nosotros no queríamos perder la oportunidad de pasar la experiencia más punk de nuestra vida. Después de mucho insistir convencí a la gente de ir a alguna casa okupa.

Llegamos a la casa rodeados por los ladridos de los perros tras cruzar un descampado a oscuras. La música punk se oía desde lejos. Nos abrimos paso a través de una puerta metálica hasta un bar lleno de consignas graffitis y pegatinas mientras el hardcore no paraba de sonar. Allí nos informan de que hay un concierto en el sótano. A través de unas escaleras en ruinas llegamos al sótano donde después de pagar 3€ entramos en una sala de no más de 30 m2; es la sala de conciertos. Al entrar en la sala nos vemos obligados a apartarnos porque un gordo seboso se ha puesto a correr por todo la sala, lleva unas rastas que escupen sudor y no para de gritar y embestir a la peña. Es el cantante.

catalunya". Un partit que es fa dir d'esquerres pero adopta un estil clarament pepero en les seves declaracions i actes públics. Desde emular a rubianes però canviant espanya per catalunya a mentir descaradament per manipular l'opinió pública. Lo d'en Rubianes va ser un error ja imperdonable per qualsevol polític i més en la presentació d'un partit. Després que tothom hagi dit que l'humurista es va equivocar en les seves declaracions, com és possible que es dediquin a repetir-les en un acte polític?

La meva indignació va en augment quan llegeixo a "el mundo" un article d'un dels máxims avanguardistes del nou partit: ivan tubau. Aquí us poso un fragment de la perla que ens deixa quan parla de la igualtat de llengües a cataluña:

(Text anterior) Último detalle, aunque no irrelevante. Entiendo que los promotores pongan "catalán y castellano" por este orden. Pero lo propio, alfabéticamente y demográficamente, sería : "castellano y catalán". En Cataluña se habla más castellano que catalán. El uso social del español entre los jóvenes aumenta a medida que se endurece la obligatoriedad del uso oficial del catalán. Lo más lamentable de la batalla catalanista, si tal cosa es, acaso sea que se libra por una causa perdida. Cada día se ve más claro. ¿Por qué tanto luchar contra lo evidente, para qué tanto sadomasoquismo, tanta lágrima, tanto empecinamiento inutil? Adolfo Suárez legalizó en su día la realidad. De eso se trata ahora en Cataluña en cuanto a las lenguas.

A part de ser un text altament ofensiu ja que pronostica amb gran joia i entusiasme la fi de la llengua catalana l'home menteix descaradament als lectors. De moment el català segueix sent la llengua més parlada a catalunya en mitjana i únicament per sota el castellà en l'àrea metropolitana com podeu observar en els gràfics que adjunto de l'institut d'estadística de Catalunya eleborats el 2003.
Podeu consultar tot l'informe en la següent direccióCada dia estem més exposats a la lacra que són els articles d'opinió dels diaris. Ultimament he llegit articles indignants sobre inmigració, sobre el tema d'Israel, terrorisme i aquest darrer sobre llengua. Em fa molt mal veure com gent inculte, ignorant i deshonesta es permet el luxe d'0pinar en pàgines privilegiades dels diaris. Més mal encara em fa veure gent "d'esquerres" parlar i manipular d'aquesta manera ja que això va contra els prinsipis de tota persona d'esquerres.

Finalment tenim els resultats de la macroenquesta feta per tots els usuaris d'aquest espai per tal d'avaluar la necessitat de passar-se a blogger després de les modificacions introduides als spaces en general. Aquestes "millores" han estat la gota que fa vessar l'aiguera. Per si l'aspecta general dels spaces no era prou patètic, ara és imfumable i els internautes han votat massivament per l'extermini dels MSN spaces.

 

A la foto podeu veure els resultats de la votació. La participació ha estat altíssima, d'un 55% dels asiduus a aquest espai, o sigui que gràcies a tots per contribuir a les decisions importants.

 

la nova direcció d'aquest blog és la següent:

 

Diuen que les carreteres a les Highlands (la part més muntanyosa d'Escòcia) són molt Gilis, però al que se li va quedar la cara de hillypolles és a un servidor al veure senyals com aquestes. Queda comprovat que no cal anar als alps o als pirineus per patir damunt la bicicleta.

Em veig en la obligació moral de difondre aquestes horroritzants imatges. No sóc partidari de les imatges i els missatges que creen xenofòbia, però aquestes m'han creat tal repulsió que no puc més que cagar-me en la mare que els va parir. Feia temps que no es veia un acte de cinisme tant repugnant. Fa poc els telenotícies ens mostraven a dos etarres xerrant i rient en un judici. Tots ens vam esgarrifar amb aquelles imatges i ara, veient com els pares permeten o inciten als nens a enviar missatges de terror se m'encongeix l'estómac encara més. Aquestes accions ratllen la inhumanitat, em venen al cap imatges dels principis de la II guerra mundial quan fins i tot els nens alemanys llançaven insults als jueus. Està clar que van aprendre molt d'aquella experiència i s'han cuidat de l'educació dels seus nens amb molta eficiència.

 

 

 

Prou impunitat de l'estat d’Israel!

Prou passivitat dels nostres governs!

Convocants inicials: Comunitat Palestina, Xarxa d'Enllaç amb Palestina, Plataforma Aturem la Guerra

Aquesta va ser una de les declaracions del dirigent d'esquerra republicana ahir a la nit poc després de conèixer els resultats del referèndum pel nou estatut. Carod-Rovira va acceptar finalment que la postura del NO al costat del partit popular havia estat un error. Els resultats han mostrat que molts votants d'ERC van optar, ahir, per l'abstenció o pel vot positiu. ERC treu, o ha de treure, dues conclusions dels resultats d'ahir. La primera és que el tarannà català prefereix els petits passos a l'estancament i la tossuderia. Per altre banda, el més d'un any de polèmic estatut ha acabat minvant l'interès de la gent, si bé que, davant d'aquest estatut retallat la majoria de catalans han optat pel "nifunifa" i el "tansemenfotisme".

 

Els titulars d'alguna premsa madrilenya corroboren avui aquest error d'ERC. "La mayoría de los catalanes da la espalda al Estatut de Zapatero" titula "La Razón". Només de veure aquest titular  em sento orgullós d'haver anat a votar i haver-ho fet pel si. Estava claríssim que després de tantes penúries aquest Estatut no podia fracassar per culpa de la ciutadania i que els partits catalans havien de tancar files davant els continus atacs del partit popular.

 

Igualment, no ens penséssim pas que el llarg malson de l'Estatut ha acabat. El senyor Rajoy ja ha dit que impugnarà el referèndum per totes les vies i insta a Zapatero a retirar el text. Fins on arribaran les agressions peperes contra les institucions catalanes? no han aprovat ells, estatuts a Valencia i a Mallorca? tans vots els dòna ser anticatalans?

 

Ja fa 15 dies que tinc l'últim LP de NOFX, poc a poc vaig descobrint les gracies de les cançons. Fa uns dies em vaig partir el cul amb la cançó "Instant crassic", i és que cada cop que la sento em descollono amb la lletra i la forma de cantar-la.

 

Escolta-la: http://www.freixa.net/ic.wma

Quan l'escoltes per primer cop sembla una cançó alegra, pero lluny d'això, quan pares atenció a la lletra t'adones que es tracta d'una desesperació extrema que et porta a enbojir. La pèrdua de la noia estimada et pot fer sentir com llançar-te de caps a una piscina de vòmits o escalant una muntanya de merda. Doncs si, no se m'havia ocurregut mai pero si. La millor frase pero, arriba amb la cloenda de la cançó que arriba amb un "fade out" que dificulta molt entendre-la. Realment estar en un festival de Hip-Hop d'un mes de durada es el pitjor que et pot passar, no en tinc cap dubte.

 

¿Es necesario que los medios de comunicación nos comuniquen cada día el número de inmigrantes que llegan a las islas canarias? soy consciente de que es un problema y sobretodo para los habitantes de las islas, pero con este continuo bombardeo de noticias sobre el tema no se consigue más que exagerar el tema. Parece que quieran dar la imagen de que estamos siendo invadidos o algo así. Cada día cuando abro elpais.es me encuentro en portada la misma noticia: "250 sin papeles más llegan a las costas de canarias", no hay día que falle. ¿A parte de cortar-y-pegar saben hacer algo más los periodistas?? Yo creo que sí, o al menos deberían. Con todo, lo único que consiguen es dar votos a "España 2000", ese deplorable partido político. Nos están casi obligando a pensar que pronto habremos sido invadidos si no se hace algo. Mientras tanto por las calles de Barcelona disfrutamos de una variedad agradable y enriquecedora y de una convivencia, creo, bastante buena. ¿Qué derecho tenemos nosotros a prohibirles la entrada? y aún aceptando que está prohibida su entrada ¿qué derecho tenemos nosotros para pensar que no deberían intentar emigrar? Sea como sea al final nos vamos a aprovechar de ellos de alguna forma.

Que el punk ha mort! es congratulen agluns. Ens riem dels vagabunds “perroflautas”, vestigis d’un passat gloriòs en què la protesta s’havia convertit en una forma de viure. La societat del benestar ens ha domesticat, disfrutem de la ignorància, de la conformitat, del mirar cap a l’altre costat, del fluir pel corrent de la societat, de les modes...Però companys...el punk no ha mort, no morirà mai, l’esperit punk el portem dins nostre, alguns més que d’altres, pero tots tenim el nostre costat punk i quan menys ens ho esperem sortirà a la llum, de fet, ja està passant. La joventut es desempellega de la borratxera de conformitat, el punk torna. De moment encara no han entès el missatge, però el que compte és protestar , expressar-se clarament, no renunciar als teus ideals, tenir les idees molt clares i no deixar-te trepitjar. I a fè que les noves generacions tenen les idees clares i reivindiquen els seus ideals. Veiem a la foto un clar exemple dels nous punks, els que fan macrobotellons pels seus ous, els que volen un pis per la seva “cara bonita”, els que tenen clar que el rosa no és vermell. 

---

Colegues, el punk no ha mort o el que és el mateix “Pink’s not red”

Un puto any he esperat per què em diguessin si em publicaven els articles a la "Nuclear engineering and design". En vam enviar dos el febrer de 2005 i fins al març de 2006 no s'han dignat a respondre. Per més inri, els molt cràpules, em rebutgen un dels dos articles després d'un llarg any d'espera i d'ostracisme. Cabrons! em podríeu haver avisat abans de que em faríeu la pua. Aquest era l'article amb més valor i més originalitat de tots els que havíem enviat i els molt quóniems el rebutgen pq no cito un projecte que, tot i tenir relació amb l'article, no parla dels mateixos fenómens físics. Parlant amb la gent em diuen que els d'aquest altre projecte anomenat Flomix estan bastant picats amb els del projecte al que participo jo i que aquesta pot ser la raò per la qual el meu article ha estat rebutjat. La desesperació m'agota quan llegeixo les crítiques del reviewer, el maleït diu bajanades a cada frase i llavors s'atraveix a criticar. No hi ha dret que la ciencia caigui en mans de tals pedants. Pel que fa al benaventurat segon article, benaventurat pq és acceptat, rep cops de puny per tots costats. S'haurà de reescriure el 80% i afegir un parell de pàgines. Un reviewer diu "the article is too weak. it looks like student or post-graduate work", i això que jo no el vaig escriure.

 

Doncs bé, fa un mes vam enviar un altre article a la mateixa revista però a un altre editor, un bon amic de Texas que ha set nombrat recentment. Un mes després ja tenim la resposta i és afirmativa i no s'ha de fer un collons de canvi i ja està a punt de publicar. El reviewer diu "I strongly recomend to publish this article".

 

Qué collons passa amb la ciencia. Politiqueo, favoritismes, rabietes; i jo, un puto i simple becari que em menjo tots els marrons, sòc l'únic damnificat.

 

Una mica de serietat, COLLONS!!

"us recordo quines són les parts més erògenes del cos per què no us despisteu:

a veure, tenim els pits, els mogrons, les ingles, els llavis, el lòbul de l'orella que és una passada, recordeu, importantíssim el lòbul de l'orella, també tenim el còccis -oh el còccis!!, la part més erògena de totes- s'ha d'anar a mort amb ell, el dit petit del peu dret i algunes dones també tenen plaer amb una cosa que es diu clítoris"

 

Però què passa amb els programes de sexe? vale que s'ha de recordar que no tot és polla i cony pero, collons!! tampoc cal exagerar amb les altres parts. Em parlen del còccis com la millor part i, francament, després de tocar-me l'esquena una estona jo no noto res. A mi personalment em poden deixar tranquilet el còccis i anar per feina coi!

 

còccis: os curt, imparell, central i simètric, que constitueix l'acabament de la columna vertebral.

He estat en un parell de concerts últimament que m'han constatat la encoberta invasió que està rebent el món de la música per part dels "gafapastes", moviment suburbà procedent dels mods londinencs i més directament del patètic britpop de grups com Oasis o Blur. Darrerament aquesta manera de vestir amb samarretes a ralles, camises apretades al més pur estil 60's, ulleres de plàstic enormes, cinturons punk i serrells perfectes; ens envolta per tot arreu. És pràcticament asfixiant. Renunciant a l'encasellament, aquesta mescla de fashions revolucionaris, està absorvint tots els estils de música contaminant-los amb una estètica totalment absurda. La influència punk que estan mostrant molts dels grups relacionats amb aquesta cultura suburbana em desconcerta. En els últims concerts que he assistit he pogut comprovar la discordància entre la força, el soroll, la rebeldia i la violència de la música y la passivitat y manera de vestir de l'audiència. I és que no entenc que té a veure la força i radicalitat del punk amb aquests que van de rebels de pa sucat amb oli però es passen el dia a les botigues de moda per veure com ser més modern que els altres. Jo em pregunto si realment els hi molen aquests grups o només els escolten perquè porten flequillo, camises estretes i ulleres de pasta.

 

Com pot ser que finalment estil mod i punk conflueixin?

 

Els mods van començar com un moviment de superioritat i modernitat, d'aquí prové el terme mod, que estava per sobre de la resta de classes suburbanes, una cosa així com la confluència de la moda i la música on la vestimenta era el més important. El moviment punk, per contra, neix de la rebeldia contra la moda el sistema i les tendències.

 

Sincerament no entenc aquest gir de tendències. Per tot això avui m'alegro especialment de la bona notícia que em farà oblidar tots els "gafapastas" amb els quals haig de compartir concerts actualment, NOFX treu nou àlbum aquest mes i de ben segur tots els indies gafapastas ignoraran un cop més una joia del punk, i és que FatMike no porta flequillo.

 

PS: aquí va la portada del nou single de NOFX amb el peculiar toc d'humor que els caracteritza, jo ja em moro de ganes de sentir-lo.

 

M'han arribat aquestes fotos de primera mà i crec que val la pena difondre-les per tots els medis, sí, inclòs per aquest blog de minses visites.

 

Les fotos mostren un dia normal a Hebrón on un grup de escolars i professores intenten seguir una vida normal. Per tal d'arribar a l'escola han de passar per un checkpoint. Aquí és on s'acaba la vida que nosaltres coneixem per normal i comença la realitat palestina.

 

Les fotos són molt punyents i et deixen el cos destrossat. Al Checkpoint els soldats els priven el pas i els donen ordres de marxar a casa. Els nens, acostumats a veure soldats i armes diàriament, no s'arronsen i desafien als soldats per tal de passar el checkpoint. Després de veure que és impossible passar intenten fer la classe allà. Al final la situació és tant absurda que els nervis augmenten igual que els aldarulls. Alguns nens són detinguts però l'esperit de lluita continua als cors d'aquesta gent, un poble destinat a lluitar.

 

Palestina va a dormir impotent un dia més. Demà sortirà un altre cop el sol i cada palestí s'aixecarà del llit amb il·lusió, no es quedarà resignat, sortirà de casa i intentarà per tots els medis portar una vida normal. Però tots saben que en algun moment del dia tot es torçarà, la impotència els omplirà i hauran d'anar a dormir plens de tristesa. Tal és el dia a dia de l'ocupació.

 

PS: Merci a la Montse i al Fadi per les fotos.

Desde este humilde blog se anuncia la formación de un nuevo comando que pretende luchar contra la opresión perpetrada por esperpénticos cansa-almas que pululan por estos lares.

 

Recientemente, el incremento de personajes cansa-almas, gente que no tiene otra finalidad en la vida que molestar insistentemente con sus infames aventuras, individuos que no paran de pedir e incordiar hasta cansarte el alma, cansinos sin otro objetivo que no sea adueñarse de tu voluntad, pesados que repiten lo que ya otro ha dicho, garrapatas que se pegan a ti sin preguntar, murciélagos chupa almas; toda esta proliferación ha provocado nuestro levantamiento. La inactividad y falta de implicación que ha mostrado el estado de derecho nos obliga a actuar sin paliativos.

 

A partir del 24 de marzo de 2006 se inician las actividades del C.A.C.A (Comando anti cansa almas). Éste va a promulgar e iniciar la ferviente lucha contra todo cansa-almas, cansino o incordio. CACA va a hacer frente con todos los medios de los que dispone a esta opresión que tenemos encima.

 

Asimismo el CACA anima a todo hombre o mujer a unirse a la causa para luchar contra todo cansino o cansina.

 

El CACA ha hablado.

 

El CACA son:

mireu aquest vídeo i flipeu. No hi ha comentaris possibles ni mofes, ells mateixos són el show. Apunto només algunes de les frases que apareixen al vídeo.

 

 

Sthephanie:

"I think there is a revolution going on pretty soon"

"Sri Lanka? I've never heard about it"

 

Hulk:

"Iran? huuumm......Where are we?..................OH!

 

Wife: "I think from the east"

Husband: "West"

 

i per acabar, la última frase que no té desperdici

"I've just realized that north korea is a lot larger than south korea, I didn't know it was that large"

Estamos en una época de auge de las religiones. El radicalismo avanza en todos los flancos. La iglesia católica ha despertado del letargo de la última década y contra-ataca aprovechando la continua aparición del integrismo islámico en los medios de comunicación. Desde aquí llamo a todos los ateos, agnósticos y creyentes anti-extremismos a que mantengan el pie de lucha. No hay que reprimir nuestras opiniones en ningún sentido. Hay que hablar alto y claro, sino acabaremos todos como yo en la foto.

Reconec que a primer cop d'ull el nom clarament populista d'aquest nou partit ja em despertava desconfiança. Un nom que no defineix cap idea i que pretén representar tots els ciutadans catalans em sembla, com a mínim, massa ambiciós i pedant. No hi pot haver cap partit que englobi tots els ciutadans de Catalunya, em sembla una falta de respecte envers les lliures idees de tots. Un cop reflexionat això, entro a la seva pàgina i llegeixo que el partit es forma perquè no hi ha cap partit que els representi, suposo que és per això que es creuen amb la potestat de formar un partit amb el nom de "ciutadans de Catalunya".

Llegeixo els seus manifests i entre altres coses em criden l'atenció les seves opinions i polítiques sobre el bilingüisme que cito a continuació:

"-Bilingüisme. El nou partit farà tot el possible per elevar a oficial el que ja és normal al carrer. Defensarà el bilingüisme a l’Administració, als mitjans de comunicació públics, a l’ensenyament i a totes les institucions públiques catalanes. Atès que a Catalunya hi ha dues llengües oficials, promourà una reforma educativa perquè tant el català com el castellà siguin llengües vehiculars i perquè la primera educació s’ofereixi en la llengua que decideixin els pares. Exigirà el tancament immediat de les Oficines de Garanties Lingüístiques i s’oposarà a qualsevol mena de discriminació per motius de llengua. També promourà el coneixement del català entre els funcionaris, però no en farà una condició necessària per al seu accés a la funció pública."

En primer lloc m'agradaria dir que són les polítiques actuals les que fomenten o intenten fomentar el ple bilingüisme ja que si és obligatori que un funcionari parli el castellà també haurà de ser obligatori que parli el català. Segons tinc entès les dues llengües són cooficials, i per tant d'igual valor. Tothom ha de tenir el dret d'expressar-se amb la llengua que vulgui. Així si un es dirigeix a un organisme públic té el dret d’expressar-se en català o en castellà, per tant si treballes en un d'aquests llocs tens la obligació de conèixer les dues llengües. No crec pas que vulguin que hi hagi funcionaris que només parlin català, això seria absurd.

Continuo llegint el fragment i m'esgarrifa la idea que hi hagin dos ensenyaments diferents, l'un majoritàriament en català i l'altre en castellà. Aquesta pràctica ha demostrat cavar la tomba al valencià. Qualsevol sociòleg et diria que això provocaria una divisió social, una bipolarització de la joventut. Separar els alumnes a les escoles entre famílies catalanes i castellanes és una política que no s'entén venint d'un partit que es defineix d'esquerres. No crec que els fundadors d'aquest partit hagin tingut en compte els estudis de molts lingüistes alertant del perill que corren les llengües sense estat com el català.

Bé, espero que aquestes relliscades siguin només fruit de la immaduresa política i el partit vagi trobant el seu camí i la seva política ja que sempre és de celebrar que tothom es senti políticament representat.

PS: Hi ha tormenta política a catalunya, i per tant, el perill de naufragar és molt alt.